Sinergies entre manga i cinema d’autor: Sion Sono, Usamaru Furuya i Minoru Furuya
Publicades 2014-01-01
Paraules clau
- Manga,
- còmic,
- anime,
- pel·lícules d’imatge,
- sinergies
- Japó,
- Sion Sono,
- Furuya. ...Més
Com citar
Resum
Japó és un dels majors productors d’adaptacions de còmic del món. És notablement coneguda la proximitat entre la indústria editorial i els prestigiosos estudis d’animació japonesos, una estreta relació que porta a l’estrena de animes de tot aquell mangacomercial que haja recol·lectat èxit entre els lectors. Després d’una adaptació animada d’èxit, la següent fase del procés pot ser, a més de la pertinent adaptació al videojoc o al merchandising, la producció d’una adaptació al cinema d’acció real, cosa generalment problemàtica pels conflictes d’interessos que plantegen la fidelitat a l’original, el pressupost destinar i el resultat final per als fans. Les adaptacions de manga no es produeixen únicament en aquest cicle comercial, sinó que determinats autors mostres en les seues filmografies un interés estètic i temàtic molt afí a certes obres dels mangaka més alternatius, generalment adscrits a gèneres concrets. Així, autors reconeguts, com Sion Sono, han pogut desenvolupar amb una major llibertat creativa la seua relació amb el còmic, amb el manga com a font d’inspiració o com ampliació de l’univers de les seues pel·lícules.
Descàrregues
Referències
BRENNER, Robin E. (2007). Understanding Manga and Anime. Westport: Libraries Unlimited.
BORT, Iván (2012). Nuevos paradigmas en los telones del relato audiovisual contemporáneo: partículas narrativas de apertura y cierre en las series de televisión dramáticas norteamericanas. Tesis doctoral. Castellón: Universitat Jaume I.
CUETO, Roberto (2003). Hijos de Neotokio. Claves para una estética geopolítica del nuevo cine japonés. En J. COSTA, et al. (eds.), El principio del fin: tendencias y efectivos del novísimo cine japonés (pp. 13-37). Barcelona: Paidós.
DE FELIPE, Fernando e GÓMEZ, Iván (2008). Adaptación. Barcelona: Blanquerna.
GASCA, Luis y GUBERN, Román (2001). El discurso del comic. Madrid: Ediciones Cátedra.
GUBERN, Román (1974). El lenguaje de los comics. Barcelona: Edicions 62.
MCCLOUD, Scott (2005). Entender el cómic: el arte invisible. Bilbao: Astiberri Ediciones.
NORRIS, Craig (2009). Manga, anime and visual art culture. En Y. SUGIMOTO (Ed.), The Cambridge Companion to Modern Japanese Culture. Cambridge: Cambridge University Press.
SALA, Ángel (2003a). Las mil caras del anime. En J. ZAPATER, et al. (eds.), Dibujos en el vacío. Claves del cine japonés de animación. Valencia: IVAM Documentos 11.
—(2003b). La asimilación post-moderna de los géneros populares japoneses. En J. COSTA, et al. (eds.), El principio del fin: tendencias y efectivos del novísimo cine japonés (pp. 195-228). Barcelona: Paidós.
STOJKOVIC, Jelena (2010) Alternative Japan. En J. BERRA, Directory of World Cinema: Japan (pp. 34-37). Bristol: Intellect Ltd.