Número 17
Punts de Fuga

Sinergies entre manga i cinema d’autor: Sion Sono, Usamaru Furuya i Minoru Furuya

Antonio Loriguillo
Universitat Jaume I, Castelló
Biografia

Publicades 2014-01-01

Paraules clau

  • Manga,
  • còmic,
  • anime,
  • pel·lícules d’imatge,
  • sinergies,
  • Japó,
  • Sion Sono,
  • Furuya.
  • ...Més
    Menys

Com citar

Loriguillo, A. (2014). Sinergies entre manga i cinema d’autor: Sion Sono, Usamaru Furuya i Minoru Furuya. L’Atalante. Revista d’ Estudis cinematogràfics, (17), 110–117. https://doi.org/10.63700/188

Resum

Japó és un dels majors productors d’adaptacions de còmic del món. És notablement coneguda la proximitat entre la indústria editorial i els prestigiosos estudis d’animació japonesos, una estreta relació que porta a l’estrena de animes de tot aquell mangacomercial que haja recol·lectat èxit entre els lectors. Després d’una adaptació animada d’èxit, la següent fase del procés pot ser, a més de la pertinent adaptació al videojoc o al merchandising, la producció d’una adaptació al cinema d’acció real, cosa generalment problemàtica pels conflictes d’interessos que plantegen la fidelitat a l’original, el pressupost destinar i el resultat final per als fans. Les adaptacions de manga no es produeixen únicament en aquest cicle comercial, sinó que determinats autors mostres en les seues filmografies un interés estètic i temàtic molt afí a certes obres dels mangaka més alternatius, generalment adscrits a gèneres concrets. Així, autors reconeguts, com Sion Sono, han pogut desenvolupar amb una major llibertat creativa la seua relació amb el còmic, amb el manga com a font d’inspiració o com ampliació de l’univers de les seues pel·lícules.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

BERMÚDEZ, Trajano (1995). Mangavisión: guía del cómic japonés. Madrid: Glénat.

BRENNER, Robin E. (2007). Understanding Manga and Anime. Westport: Libraries Unlimited.

BORT, Iván (2012). Nuevos paradigmas en los telones del relato audiovisual contemporáneo: partículas narrativas de apertura y cierre en las series de televisión dramáticas norteamericanas. Tesis doctoral. Castellón: Universitat Jaume I.

CUETO, Roberto (2003). Hijos de Neotokio. Claves para una estética geopolítica del nuevo cine japonés. En J. COSTA, et al. (eds.), El principio del fin: tendencias y efectivos del novísimo cine japonés (pp. 13-37). Barcelona: Paidós.

DE FELIPE, Fernando e GÓMEZ, Iván (2008). Adaptación. Barcelona: Blanquerna.

GASCA, Luis y GUBERN, Román (2001). El discurso del comic. Madrid: Ediciones Cátedra.

GUBERN, Román (1974). El lenguaje de los comics. Barcelona: Edicions 62.

MCCLOUD, Scott (2005). Entender el cómic: el arte invisible. Bilbao: Astiberri Ediciones.

NORRIS, Craig (2009). Manga, anime and visual art culture. En Y. SUGIMOTO (Ed.), The Cambridge Companion to Modern Japanese Culture. Cambridge: Cambridge University Press.

SALA, Ángel (2003a). Las mil caras del anime. En J. ZAPATER, et al. (eds.), Dibujos en el vacío. Claves del cine japonés de animación. Valencia: IVAM Documentos 11.

—(2003b). La asimilación post-moderna de los géneros populares japoneses. En J. COSTA, et al. (eds.), El principio del fin: tendencias y efectivos del novísimo cine japonés (pp. 195-228). Barcelona: Paidós.

STOJKOVIC, Jelena (2010) Alternative Japan. En J. BERRA, Directory of World Cinema: Japan (pp. 34-37). Bristol: Intellect Ltd.