Resum
En este article es fa una extensa lectura analítica cinematogràfica de Mamma Roma (1962) de Pier Paolo Pasolini, en què es destaca principalment les seues connexions i paral·lelisme amb els conceptes del mite del cristianisme i, per tant, amb passatges de la Bíblia; es plantegen els seus vincles tant paròdics com funestos amb esta. De la mateixa manera, es reflexiona sobre les representacions de la societat que fa el director i sobre els seus protagonistes com a éssers tràgics i marginals; així mateix, s'extrauen conclusions sobre les reflexions vitals contingudes en el film i es destaquen els seus originals mètodes per a transmetre els seus missatges. Finalment, es fa referència també a altres pel·lícules dirigides per Pasolini.
