La mirada cega. Al voltant d’un curtmetratge de Los Hijos

Resum

En el present article s’analitza el segon curtmetratge del col·lectiu de cineastes Los Hijos, Ya viene, aguanta, riégueme, mátame (2009), sense obviar algunes de les seues altres obres. Aquesta pel·lícula constitueix un radical exemple de cinema referencial, refent la posada en escena de quatre conegudes pel·lícules espanyoles, en  l’actualitat, sense actors, amb mitjans pobres, so directe i diàlegs reproduïts com a subtítols en la imatge. Es considera ací el plantejament de les relacions entre documental i ficció, així com entre espai i posada en escena, con consideracions sobre el problema de l’autoria i la funció de la paraula en aquesta i altres obres, element fonamental de l’estratègia formal del curt, concloent en consideracions sobre la creació i la novetat com a nocions més bé rebels a la de fidelitat.