Fidelitat i traïció: la intermedialitat entre novel•la gràfica i cinema

Resum

En els últims deu anys s’han produït nombroses adaptacions cinematogràfiques de novel·les gràfiques. Des del seu sorgiment, cap a mitjans de la dècada dels vuitanta del segle passat, aquestes s’han  rebut com  un format privilegiat i prestigiós davant dels còmics, considerats generalment formes de literatura juvenil. Existeixen diferents formes d’abordar l’encontre entre els mitjans i la definició de novel·la gràfica constitueix ja per si mateixa una qüestió polèmica. Algunes adaptacions sols recorren a la novel·la gràfica com una font per a l’elaboració de guions. Altres representen autèntics exercicis estètics i narratius que pretenen ser fidels a l’obra de la qual parteixen. Així, de la juxtaposició de dos mitjans sorgeixen noves formes d’expressió a que es troben entre els diferents àmbits, les fronteres de les quals, en ocasions, resulten difícils d’establir i que, al final acaben  havent de rendir comptes a les exigències del mercat.