Número 42
Punts de Fuga

Lesbianes monstruoses: la construcció del personatge contemporani en el cine de terror

PDF (Español (España)) PDF (English)
  • Lledó Morales Roig
Lledó Morales Roig
Universitat Jaume I
Biografia
DOI: https://doi.org/10.63700/1342

Publicades 2026-07-31

Paraules clau

  • Arquetip lèsbic,
  • anàlisi fílmic.,
  • construcció de personatge,
  • monstrous feminine,
  • Cine Queer

Com citar

Morales Roig, L. (2026). Lesbianes monstruoses: la construcció del personatge contemporani en el cine de terror. L’Atalante. Revista d’ Estudis cinematogràfics, (42), 208–220. https://doi.org/10.63700/1342

Drets d'autor (c) 2026 L'Atalante. Revista d' estudis cinematogràfics

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

Resum

L'arquetip de la lesbiana monstruosa s'ha construït al llarg del cinema de terror. El cinema lèsbic contemporani l'hereta des d'una certa distància. Es troba, depenent del subgènere del film, en el terror sobrenatural com una dolenta monstruosa, hereva de la vampira dels anys 70 o en el thriller psicològic com una femme fatale assassina. Al cinema de terror contemporani, les lesbianes protagonistes es construeixen evolucionant l'arquetip des d'autoconsciència creativa i influències dels estudis culturals com el cinema feminista i queer. A través de l'anàlisi textual de tres pel·lícules paradigmàtiques: Jennifer's Body (2009), Thelma (2017) i Sang als llavis (2024), amb una perspectiva interdisciplinària des de la teoria fílmica lèsbica, que combina aspectes de la teoria fílmica queer, la psicoanàlisi i la teoria fílmica, s'examinen les dinàmiques narratives i de construcció de personatges que configuren el cos femení lèsbic del monstre com un espai de transgressió, abjecció i poder. Proposem la construcció del monstruós com a reflex d'una escissió interna amb el femení, on l'abjecte del cos passa pel rebuig al desig, amb figures protagonistes que subverteixen la narrativa tradicional i redefineixen els límits de la seua agència.

PDF (Español (España)) PDF (English)

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

  1. Bersani, L. (1995). Homos. Harvard University Press.
  2. Butler, J. (2010). Marcos de guerra: Las vidas lloradas. Salvador: Ministério Público do Estado da Bahia.
  3. Cardenal Orta, T. (2012). Ese cuerpo que no es uno. La sexualidad femenina en Luce Irigaray. THÉMATA. Revista De Filosofía, (46) 353-360. Recuperado a partir de https://revistascientificas.us.es/index.php/themata/article/view/408
  4. Casetti, F. (1991) . Dentro del relato: El análisis cinematográfico. Cátedra.
  5. Clover, C. J. (1992). Men, women and chain saws: Gender in the modern horror film. Princeton: Princeton University Press.
  6. Creed, B. (1993). The monstrous-feminine: Film, feminism, psychoanalysis. Londres: Routledge.
  7. De Lauretis, T. (1992). Alicia ya no: Feminismo, semiótica, cine, vol. 9. Valencia: Universitat de València.
  8. De Lauretis, T. (1994). The practice of love: Lesbian sexuality and perverse desire. Bloomington: Indiana University Press.
  9. Dworkin, A. (1981) . Pornography: Men Possessing Women. Putnam.
  10. Edelman, L. (2014). No future: Queer theory and the death drive (Ed. rev.). Duke University Press.
  11. Font, D. (2002). Paisajes de la modernidad: Cine europeo, 1960-1980. Barcelona: Paidós.
  12. González Requena, J. (2006). Clásico, manierista y postclásico. Los modos del relato en el cine de Hollywood. Cátedra.
  13. Guerrero-Pico, M., Establés, M. J., Ventura, R. (2017). La síndrome de la lesbiana morta: Mecanismes d’autoregulació del “fandom” LGBTI en les polèmiques fan-productor de la sèrie The 100. Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura, 57, 29-46. https://raco.cat/index.php/Analisi/article/view/330245
  14. Guzmán, A. (2018). Revelación del cuerpo: La elocuencia del gesto. Ciudad de México: Instituto Nacional de Antropología e Historia.
  15. Holmes, S. (2005). ‘Starring... Dyer?’: Re-visiting star studies and contemporary celebrity culture. Westminster Papers in Communication and Culture, 2(2), 6-21. http://dx.doi.org/10.16997/wpcc.18
  16. Kristeva, J. (1982). Powers of horror: An essay on abjection. Nueva York: Columbia University Press.
  17. Lacan, J. (1990). La ética del psicoanálisis. Seminario VII. Paidós.
  18. Le Fanu, J. S. (1961). Carmilla. París: E. Losfeld. (Trabajo original publicado en 1872)
  19. Marks, L. U. (1998). Video haptics and erotics. Screen, 39(4), 331-348.
  20. Metz, C. (1974) . El significante imaginario: Psicoanálisis y cine. Gustavo Gili.
  21. Morales Roig, L., García-Catalán, S., Izquierdo Castillo, J. (2023). La vampira lesbiana “mainstream” en La primera muerte (VE Schwab, Netflix, 2022). En S. Rebollo-Bueno et al. (coords.), Género y educación ante la manipulación de la comunicación (pp. 781-801). Madrid: Dykinson.
  22. Mulvey, L. (2013). Visual pleasure and narrative cinema. En S. Thornham (ed.), Feminism and film theory (pp. 57-68). Londres: Routledge.
  23. Navarro, A. J. (2022). En la oscuridad… Estética cinematográfica del monstruo. Solaris: Textos de cine, (8), 2.
  24. Pedraza, P. (1991). La bella, enigma y pesadilla: (Esfinge, medusa, pantera). Barcelona: Tusquets.
  25. Pick, A. (2004). New queer cinema and lesbian films. En M. Aaron (ed.), New queer cinema: A critical reader (pp. 103-118). Edinburgh: Edinburgh University Press.
  26. Renner, K. J. (2016). Monstrous schoolgirls: Casual sex in the twenty-first-century horror film. Red Feather Journal, 7(1), 31-49.
  27. Ribes Pericàs, F. (2022). Ausencia y exceso: Lesbianas y bisexuales asesinas en el cine de Hollywood. Madrid: Dos Bigotes.
  28. Rich, B. R. (1992). New queer cinema. Sight and Sound, 2(5), 30-35.
  29. Signorotti, E. (1996). Repossessing the Body: Transgressive Desire in ‘Carmilla’ and ‘Dracula’. Criticism, 38(4), 607-632. Recuperado de https://www.jstor.org/stable/pdf/23118160.pdf
  30. Smelik, A. M. (2004). Art cinema and murderous lesbians. En M. Aaron (ed.), New queer cinema: A critical reader (pp. 68-79). Edinburgh: Edinburgh University Press.
  31. Sontag, S. (1984). Notas sobre lo “camp”. En Contra la interpretación y otros ensayos (pp. 337). Barcelona: Seix Barral.
  32. Wittig, M. (1977). El cuerpo lesbiano. Valencia: Pre-Textos.