Publicades 2012-07-01
Paraules clau
- Diegètic,
- música,
- cinema,
- rock,
- història
- anàlisi ...Més
Com citar
Resum
Aquest article mostra la primera categorització de l’ús de la música rock al cinema britànic. Les categories generals inclouen: biopics sobre música i grups; pel·lícules ficcionades, basades en major o menor grau en les vides dels músics de rock; pel·lícules on apareixen actuacions de grups de rock reals entre narracions: pel·lícules que utilitzen els grups de rock com a banda sonora no diegètica; pel·lícules fetes per grups de rock.
A través del desenvolupament d’aquestes categories, l’article explora l’ús diegètic i no diegètic de la música popular en el cinema britànic. Després d’oferir una breu història del rock en el cinema britànic, s’explora el què, com i perquè de la seua implementació creativa, així com els elements de recepció crítica del moment.
Descàrregues
Referències
DONNELLY, Kevin J. (2007). British Film Music and Film Musicals. Hampshire: Palgrave Macmillan.
FRITH, Simon (1989). Why Do Songs Have Words? Contemporary Music Review, 5:1, 77–96.
GOLDSMITH, Ben y LEALAND, Geoff (eds.) (2010). Directory of World Cinema: Australia and New Zealand. Intellect. http://www.worldcinemadirectory.org/
HIGSON, Andrew (1997). Waving The Flag: Constructing a National Film in Britain. Oxford: Oxford University Press.
KOLKER, Robert Phillip (2009). The Altering Eye: Contemporary International Cinema. Cambridge: Open Book.
MACCABE, Colin (2003). Godard: A Portrait of the Artist at Seventy. Nueva York: Farrar, Straus and Giroux.
MOONEY, H.F. (1968). Popular Music since the 1920s: The Significance of Shifting Taste. American Quarterly, 20:1, 67–85.
MUNDY, John (1999). Popular Music on Screen. Manchester: Manchester University Press.
SCANNDEL, Paddy (1996). Radio Television and Modern Life. Oxford: Basil Blackford.
STREET, Sarah (2009). British National Cinema. London: Routledge.
WALLIS, Tom (2009). Wallis ‘Smashing Our Guitars, Deconstructing Our Idols: The Pop Art Aesthetic in Tommy’ en K. M. Flanagan (ed.), Ken Russell: re-viewing England’s last mannerist. Plymouth: Scarecrow.