Indiewood i les narratives de la crisi. La vigència de l’arquetip domèstic del New Deal.

Resum

Segons Ross i May, John Ford i Frank Capra destaquen entre els directors vinculats a les narratives de conversió pel seu paper en la configuració del patró casolà nord-americà durant el New Deal, en especial a través de Las uvas de la ira i ¡Qué bello es vivir! Set dècades més tard, la presència de l’arquetip domèstic en les modernes narratives de la crisi es pot apreciar en els films de Jonathan Dayton, Valerie Faris, Jason Reitman o Tom McCarthy: quatre directors independents que han explorat les tendències socials d’un país sotmès primer a l’experiència traumàtica de l’11-S i, set anys després, a un col·lapse econòmic de repercussions globals. El present treball pretén explorar la vigència de l’imaginari domèstic en quatre produccions dels esmentats realitzadors contemporanis, igualment interessats en les històries de ciutadans ordinaris que veuen amenaçats les seues llars per una crisi de dimensions econòmiques, però també socials, morals i polítiques.