Distribució digital de pel·lícules: compromís tecnològic, transgressió institucional i experiència mediàtica en l'estrena en línia de Steal This Film II.

Resum

Alguns casos de desenvolupament tecnològic semblen plantejar un repte a l'aparell mediàtic convencional. L'aparició de xarxes digitals, per exemple, es va considerar al principi una amenaça per a l'economia i l'organització del cinema, car que donava lloc a una extensa proliferació no autoritzada de pel·lícules. Amb el temps, no obstant, semblava que la tensió entre aquesta tecnologia i el mitjà s'havia relaxat. Les noves possibilitats estructurals s'han cristal·litzat en plataformes com Netflix i iTunes Store, que s'han convertit en canals lucratius per a la distribució d'obres audiovisuals. Per tant, s'han acabat incloent aquestes —antany perjudicials— tecnologies en el circuit cinematogràfic, contribuint a la preservació dels estàndards institucionals del mitjà. Avui dia, fins i tot BitTorrent, un protocol de transferència d'arxius àmpliament associat amb la pirateria de pel·lícules, s'utilitza com a format de llançament oficial per a productes comercials com el llargmetratge de ficció Cafuné (2006), la sèrie Pioneer One (2010), i el documental Yes Men al ataque (2009). En aquest article, s'ofereix una visió general sobre aquesta transformació del rol de la tecnologia als mitjans audiovisuals, defenent la idea que no sols promou una reorganització de suports del mitjà, sinó que també genera noves formes de compromís dels mitjans de difusió. Per mostrar tot açò, s'analitza el llançament de Steal This Film (2006), un documental en dues parts sobre la pirateria de pel·lícules amb una dinàmica de distribució en línia que pretén proposar un dilema legal a la seua audiència.