El punk al cinema com un retrat generacional: el cinema de Julien Temple.

Resum

La irrupció del punk en el cinema amb Julien Temple supera el simple reflex estètic. Pel·lícules com The Great Rock ‘n’Roll Swindle (1980) ultrapassen la crònica per  convertir-se en referència del biopic de banda musical com a subgènere cinematogràfic. Temptejant l’anàrquic estil de Temple ens permet observar una rica reproducció, com un collage audiovisual, de les diferents realitats socioculturals del punk en els seus inicis. Trobem en el seu estil una voluntat d’assaig que transcendeix la reconstrucció dels fets per a introduir-nos en la reflexió de la imatge en la cultura audiovisual del moviment punk.  En aquest article, analitzarem les pel·lícules de Temple, que recullen les següents característiques: diversificació de suports dirigits a la construcció de l’objecte fílmic (found footage, cinema d’animació, entrevistes, filmació de concerts…); intertextualitat pel diàleg que s’estableix entre formes cinematogràfiques (cinema documental i de ficció, reportatge i mockumentary,…); confluència d’elements culturals de diversos mitjans (cinema, música, literatura, televisió, còmic…).