En la ciutat de Sylvia. Guerín i els contraplans de l'espectralitat

Resum

Partint de l'ús i significat de les mirades i els contraplans en el cine modern, este article desentranyarà tots els elements que conformen la particular narració de En la ciudad de Sylvia (José Luis Guerín, 2007). Esta pel·lícula se servix del silenci, dels reflexos, de la introspecció i de la visió personal del protagonista per a transmetre a l'espectador la imatge esbiaixada i canviant, al principi laberíntica i després rutinària i estancada, d'una ciutat sense nom, així com l'obsessió per una dona que constituïx l'ideal, l'únic motiu d'esperança. La incertesa i el buit són la constant, trencada únicament quan el protagonista decidix abordar per fi el seu objecte de desig i el punt de vista canvia.