Número 15
Quadern

Running Bombs. El gag visual, Buñuel i els límits de la narració.

Manuel Garin Boronat
Universitat Pompeu Fabra
Biografia

Publicades 2013-01-01

Paraules clau

  • gag,
  • narració,
  • joc,
  • Buñuel,
  • cinema,
  • repetició,
  • interrupció,
  • diferència
  • ...Més
    Menys

Com citar

Garin Boronat, M. (2013). Running Bombs. El gag visual, Buñuel i els límits de la narració. L’Atalante. Revista d’ Estudis cinematogràfics, (15), 58–65. https://doi.org/10.63700/43

Resum

El gag visual és un d'aqueixos elements de joc, poderosament ambigus, que qüestionen el valor de la narració construint i destruint al mateix temps. Aquest text proposa algunes idees sobre la relació entre els mind-game films i el gag, analitzant imatges que suspenen el sentit del narrat a través de la interrupció, la repetició i la diferència. Partint d'una breu genealogia del running gag hollywoodense per a endinsar-se en determinats exemples de Luis Buñuel, que fomenten l'ambigüitat narrativa mitjançant gags que fan riure però sobretot inquieten. Finalment, s'aborda un estudi de cas centrat en el gag del sac de Ese oscuro objeto de deseo, ressaltant la capacitat del gag per a narrar sense narrar, paradoxalment.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

AUERBACH, Erich (2002). Mímesis. México: Fondo de Cultura Económica.

BAUDELAIRE, Charles (1989). Lo cómico y la caricatura. Madrid: Visor.

BLOOM, Harold (2001). El canon occidental. Barcelona: Anagrama.

BORDWELL, David y THOMPSON, Kristin (1993). El arte cinematográfico. Barcelona: Paidós.

BUÑUEL, Luis (1983). Mi último suspiro. Barcelona: Plaza y Janés.

BUÑUEL, Luis (1972). Contra toda infección sentimental. En J. L. GUARNER y J. OLIVER (ed.), Buster Keaton contra la infección sentimental (pp. 33-35). Barcelona: Anagrama.

CAVELL, Stanley (1999). La búsqueda de la felicidad. Barcelona: Paidós.

CRAFTON, Donald (1995). Pie and Chase: Gag, Spectacle and Narrative in Slapstick Comedy.

CUÉLLAR, Carlos (1998). El mecanismo mágico: definición y descripción del ‘gag’ cinematográfico. Semiosfera nº8.

BRUNOVSKA, K. y JENKINS, H. (ed.)(1995), Classical Hollywood Comedy (pp. 106-119). New York: Routledge.

DELEUZE, Gilles (2002). Diferencia y repetición. Buenos Aires: Amorrortu.

DELEUZE, Gilles (2003). La imagen-movimiento. Barcelona: Paidós.

ELSAESSER, Thomas (2009). The Mind-Game Film. En W. BUCKLAND (ed.), Puzzle Films. Complex Storytelling in Contemporary Cinema (pp. 13-41). Oxford: Wiley-Blackwell.

FRYE, Northrop (1991). Anatomía de la crítica. Caracas: Monte Ávila Editores.

GUNNING, Tom (1995). Crazy Machines in the Garden of Forking Paths: Mischief Gags and the Origins of American Film Comedy. En K. BRUNOVSKA y H. JENKINS (ed.), Classical Hollywood Comedy (pp. 87-105). New York: Routledge.

LYON, Elisabeth (1973). Luis Buñuel: The Proccess of Dissociation in Three Films. Cinema Journal, 13, 1.

MARS, François (1964). Le gag. Paris: Editions du Cerf.

MONTIEL, Alejandro (2005). Ad Lumina: breve oceanografía del humorismo. En PAVÍA, J. El cuerpo y el comediante. Valencia: Universidad Politécnica.

NEALE, Steve y KRUTNIK, Frank (2003). The Case of Silent Slapstick. En KRUTNIK, F. (ed.), Hollywood Comedians. The Film Reader (pp. 57-72). London: Routledge.

PASQUIER, Sylvain Du (1972). Los gags de Buster Keaton. En C. METZ (ed.), Análisis de las imágenes (pp. 164-181). Buenos Aires: Tiempo Contemporáneo.

POYATO, Pedro (2011). Suspensión del sentido y repetición en El ángel exterminador. Fotocinema, 3, 3-16.

RUSSELL, Dominique (2009). Buñuel: the gag, the auteur. Canadian Journal of Film Studies, 18, 2.

STURGES, Preston (1990). Preston Sturges by Preston Sturges. New York: Simon & Schuster.

TORRENTE BALLESTER, Gonzalo (2004). El Quijote como juego. Barcelona: Destino.

TWAIN, Mark (2007). Las aventuras de Huckleberry Finn. Barcelona: De Bolsillo.