Els actes tenen conseqüències. Lògiques del mind-game film en la trilogia de Los Angeles de David Lynch.

Resum

David Lynch és un director, juntament amb altres autors, particularment Michael Haneke i Lars von Trier, amb una identitat autoral i autoritat creativa que —i els desafiaments als quals aquests s'enfronten al segle XXI— es veuen terciades per actes de autocontradicció performativa. Des d'un punt de vista més ampli, David Lynch pot representar, de forma contradictòria, encara que bastant creïble, el caràcter canviant i les actuals transformacions del cinema, potser més que qualsevol altre director, precisament perquè encarna moltes de les seues contradiccions contemporànies. Les pel·lícules conegudes com la seua trilogia de Los Angeles —Lost Highway (1997), Mulholland Drive (2001), i Inland Empire (2006)—, constitueixen tres peces altament reflexives al voltant de la cinematografia o meta cinema, els aspectes del qual reflexivament contradictoris són analitzats en aquest text sota l'etiqueta de mind-game films