Cisne negro o com convertir un somni en un malson.

Resum

Recentment el cinema de terror ha recuperat el seu públic. L'èxit de crítica i d'espectadors del oscaritzat film d'Aronofsky, Cisne negro, es presta a una anàlisi dels seus mecanismes estètics i narratius, així com de las estratègies per a la conformació dels personatges i del llenguatge cinematogràfic relatiu a aquest gènere. El director americà ofereix un còctel d'influències: la literatura i el ballet vuitcentistes, les teories freudianes i les lliçons dels grans mestres de l'art cinematogràfic. Així mateix, recull la tradició del doble, que s'origina en las sagues escandinaves i que adquireix el seu màxim esplendor en l'art europeu del segle xix. Per últim, tot i que ha sigut etiquetat com a cinema independent, presenta algunes de las característiques de l'era hipermoderna del cinema, en què les noves tecnologies s'erigeixen com a instruments clau d'una estètica hiperbòlica.