Número 19
Quadern

¿Som actors de la nostra pròpia vida? Notes sobre l'actor experimental.

Nicole Brenez
Université Sorbonne Nouvelle-Paris 3
Biografia

Publicades 2015-01-01

Paraules clau

  • actor experimental,
  • activisme polític,
  • Marlon Brando,
  • Delphine Seyrig,
  • Carole Roussopoulos,
  • Jack Smith,
  • Andy Warhol,
  • Jean-Luc Godard,
  • Raymundo Gleyzer.
  • ...Més
    Menys

Resum

L'actor de cinema assegura una síntesi entre las tres dimensions de l'art que proposa Quintilià (teorètica, pràctica i poètica). A causa del seu estatus, l'actor arremet contra l'existència coneguda, la existència menesterosa fins i tot en les seues costums emocionals, ja que el seu treball consisteix a transportar la vida als territoris de la creació, començant per consagrar-se al possible o a l'impossible, per decantar-se o no cap a l'existència. Front a la immensa massa d'actors de esbarjo que col·laboren amb la ideologia imperant, amb independència de quina siga, i que es mostren orgullosos i feliços d'apuntalar-la amb els seus reflexos complaents, s'alcen iniciatives d'actors en contra, no només de les imàtges, sinó també dels codis de simbolització dominants. Tals serien els casos de Marlon Brando i Delphine Seyrig. El treball de l'actriu s'expandeix com un rent polític en la seua col·laboració amb Carole Roussopoulos. Aquesta col·laboració és l'origen de tres assaigs cinematogràfics importants. L'actor, laboratori experimental de la identitat, recondueix les configuracions admeses o elabora davant dels nostres ulls certs prototipus d'éssers que poden inscriure's, no només en la història de les idees i de les imàtges, sinó també en la realitat social. Un dels grans poetes de l'aparença desestructurada va ser l'intèrpret i cineasta experimental americà Jack Smith. De Smith, Andy Warhol adopta els actors, reprén la noció de «Superstar» i, sobretot, el principi segons el qual per accedir a l'essencial del cinema basta amb registrar la presència dels cossos. L'estilística minimalista contemplativa de Warhol deixa que els actors s'espavilen amb la seua pròpia imago i ens ofereix una sèrie de retrats inoblidables. L'autor i, amb freqüència, actor que sistematitza la qüestió del comediant de cinema al llarg de la seua obra és sens dubte Jean-Luc Godard. L'article conclou citant el treball d'aquells actors per als quals actuar implica materialitzar un activisme concret tal com ho fan els actors del cineasta Raymundo Gleyzer.

Referències

<p>Banu, Georges (1998). <em>L&rsquo;Art théâtral de Mei Lanfang</em>. París: Ed. You-Feng.<br>
Bernheim, Nicole Lise (1974). <em>Marguerite Duras tourne un film</em>. París: Albatros, 1974.<br>
Derrida, Jacques (1972). <em>La dissémination</em>. <br>
París: Seuil.<br>
Epstein, Jean (1974). Grossissement. En <em>Écrits sur le cinéma</em>, vol. 1, 1921-1947. París: Cinéma<br>
Club/Seghers.<br>
Garrel, Philippe; Lescure, Thomas (1992). <em>Une caméra à la place du cœur</em>. Aix-en-Provence: Admiranda/Institut de l&rsquo;Image.<br>
Hume, David (1973). <em>Traité de la nature humaine</em>. París: Aubier Montaigne.<br>
Lefort, Claude (1961). L&rsquo;idée d&rsquo;Etre brut et d&rsquo;esprit sauvage<em>. Les Temps Modernes, </em>184-185, 286.<br>
Maysles, Albert (2007). <em>A Maysles Scrapbook</em>. Nueva York: Steidl/Kasher.<br>
Merleau-Ponty, Maurice (1979). <em>Le visible et l&rsquo;invisible</em>. París: Gallimard.<br>
O&rsquo;Pray, Michael (ed.) (1989). <em>Andy Warhol. Film Factory</em>. Londres: BFI.<br>
Quintiliano, Marco Fabio (2006). <em>Sobre la enseñanza de la oratoria</em>, I-III. México D.F.: UNAM.<br>
Smith, Jack (1997). <em>Wait For Me at the Bottom of the Pool. The Writings of Jack Smith</em>. Nueva York: High Risk Books.<br>
Valéry, Paul (1957). Philosophie de la danse. En P. Valéry, <em>Oeuvres </em>(pp. p.&nbsp;1393). París: Gallimard.<br>
VV. AA. (1971). <em>L&rsquo;Avant-Scène Cinéma</em>, 114.</p>