El metacinema com a pràctica cinematogràfica: una proposta de classificació
Publicades 2014-07-01
Paraules clau
- Metacinema,
- cinema dins del cinema,
- intertextualitat,
- al·lusió,
- reflexivitat cinematogràfica
- reflexivitat fílmica. ...Més
Com citar
Resum
Una constant entre els cineastes cinèfils és pensar el cinema fent cinema. Aquesta pràctica reflexiva, el metacinema pot ser feta des de múltiples formes; la història del cinema així ho certifica. Aquesta particularitat ens obliga, si volem comprendre millor la pràctica, a proposar una classificació de les diferents estratègies que s’han fet en el passat i analitzar com aquestes se segueixen utilitzant en el cinema present. El nostre punt de partida és la classificació de Jacques Gerstenkorn (1987), actualitzada per Jean-Marc Limoges en 2008, on es formula que les pràctiques metacinematogràfiques es poden classificar en dos categories generals: per una banda, la «reflexivitat cinematogràfica» i, per altra banda, la «reflexivitat fílmica»; la primera més centrada en els processos i mecanismes cinematogràfics, i la segona en l’herència fílmica.
Descàrregues
Referències
— (1998). Interpreting the moving images. Cambridge: Cambridge University Press.
Castro de Paz, José Luis (1994). ¿Pero… qué espacio clásico? Hitchcock-Saboteur. Vértigo, Ateneo da Coruña, 10, 32-39.
Company, Juan Miguel, Marzal, Javier (1999). La mirada cautiva. Formas de ver en el cine contemporáneo. Valencia: Generalitat Valenciana.
Costa, Jordi (1993). Fantastic magazine, 16 (Junio), 24.
Dika, Vera (2003). Recycled Culture in Contemporary Art and Film. Cambridge, MA: Cambridge University Press.
Fredericksen, Don (1979). Modes of Reflexive Film. Quarterly review of film studies, 4 (3), 299-320.
Genette, Gerard (1989). Palimpsestos. Madrid: Taurus.
Gerstenkorn, Jacques (1987). À travers le miroir (notes introductives). Vertigo, 1, 7.
Jameson, Fredric (2006). Postmodernismo y sociedad de consumo. En Hal FOSTER (ed.): La postmodernidad, 165-186. Barcelona: Karirós.
Kristeva, Julia (1967). Bakhtin, le mot, le dialogue et le roman. Critique, 23, 438-465.
Limoges, Jean-Marc (2008). Mise en abyme et réflexivité dans le cinéma contemporain: Pour une distinction de termes trop souvent confondus. Les Actes de la Sesdef (La Société des études supérieures du Département d´Études françaises de l´Université de Toronto).
Lipovetsky, Gilles, Serroy, Jean (2009). La pantalla global. Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Barcelona: Anagrama.
Mamber, Stephen (1990). Parody, Intertextuality, Signature: Kubrick, DePalma, and Scorsese. Quarterly Rev. of Film and Video, 12, 29-35.
Metz, Christian (1978). Mirror Construction in Fellini´s 8 ½. En Peter Bondanella (ed.), Federico Fellini: Essays in Criticism (130-136). New York: Oxford University Press.
Nogueira, Xosé (1994). De un lado a otro de la pantalla. La rosa purpura del Cairo. Vértigo, Ateneo da Coruña, 10, 48-53.
Ott, Brian, Walter, Cameron (2000). Intertextuality: Interpretive Practice and Textual Strategy. Critical Studies in Media Communication, 17 (4), 429-446.
Pfister, Manfred (1996). ¿Cuán posmoderna es la intertextualidad? En Albero Vidal (comp.), Conjuntos, teorías y enfoques literarios recientes. México: UNAM-UV.
Scorsese, Martin, Wilson, Michael Henry (2001). Un recorrido personal por el cine norteamericano. Trad. de Vicente Carmona. Madrid: Akal Ediciones.
Stam, Robert (1992). Reflexivity in Film and Literature. From Don Quixote to Jean-Luc Godard. New York: Columbia University Press.
Waugh, Patricia (1988). Metafiction. London: Routledge.
Weinrichter, Antonio (2009). Metraje encontrado. La apropiación en el cine documental y experimental. Colección Punto de vista: Festival internacional de cine documental y experimental.
Willemen, Paul (1994). Through the Glass Darkly: Cinephilia Reconsidered. En Looks and Frictions: Essays in Cultural Studies and Film Theory (223-257). London: B.F.I.
Wilson, Michael Henry (2011). Scorsese on Scorsese. Paris: Cahiers du Cinéma.