Els tres cossos de la narració: una poètica cognitivista de la interpretació actoral.

Resum

L'objectiu d'aquest treball és proposar des del cognitivisme una comprensió adequada de la interpretació actoral com a factor narratiu i estètic. A mode d'introducció s'ofereix un context que explica què ha dut a considerar la interpretació actoral, a l'audiovisual i al teatre primer, com una cosa aliena a la narració, reservant aquesta categoria per a la diègesi. Tot seguit, presenta la concepció general cognitivista com la línia més adequada per escometre’n l'objectiu, en base als trets centrals del concepte de reconeixement. Així esdevé la proposta central del treball: considerar les actrius i els actors com a generadors de l'atenció de l'espectador, primera condició de qualsevol relat. La part central del treball s'ocupa de presentar-nos, convenientment exemplificades, las tres principals modalitats en què la presència actoral desperta l'atenció de l'espectador i explica en cada cas el seu abast narratiu. En primer lloc, el valor del cos per provocar una atenció neutral de l'espectador cap al personatge; en segon lloc, el valor de la excepcionalitat del cos en increments rellevants de l'interés de l'espectador  que donen pas a les emocions que són centrals per al cognitivisme com ara la simpatia i l'empatia, determinants en processos narratius; finalment, l'article entronca amb un dels principals debats per oferir una alternativa al cognitivisme, conclusió principal d'aquest treball: l'actuació, en el seu sentit artístic, genera tal atenció i emocions com per equiparar-se amb els factors morals més discutits, com l'allegiance. Per tant, cal considerar que la interpretació actoral com a pràctica artística és l'aspecte amb major plenitud narrativa en la mesura en què és la base més estable de l'atenció de l'espectador.