Entre la lloança i el menyspreu: feminitat i lideratge en La leona de Castilla

Resum

La pel·lícula La leona de Castilla (Juan de Orduña, 1951) és un exemple singular de la paradoxa representació de l’heroïcitat femenina en el cinema sota el franquisme. La pel·lícula articula un discurs que es debat entre la lloança i el menyspreu davant la figura de la heroïna històrica, figura promoguda i, al mateix temps, temuda pel règim dictatorial. En una època caracteritzada pels retrògrads valors del patriarcat, hem de plantejar-nos el significat d’aquesta figura propagandística en l’entramat ideològic del nacional-catolicisme. L’heroïna històrica suposa un model de dona forta i lluitadora, un model de protagonista fílmica que contrasta ineludiblement amb l’absència real de les dones en la reconstrucció política del país, hem de qüestionar fins a quin punt i en quina mesura aquesta figura va servir de vehicle ideològic dels valors de gènere durant el franquisme.