Número 17
Punts de Fuga

Entre la lloança i el menyspreu: feminitat i lideratge en La leona de Castilla

Silvia Guillamón-Carrasco
Universitat Internacional Valenciana
Biografia

Publicades 2014-01-01

Paraules clau

  • Cinema espanyol,
  • estereotips de gènere,
  • feminitat,
  • representació,
  • franquisme,
  • ideologia,
  • anàlisi fílmic.
  • ...Més
    Menys

Com citar

Guillamón-Carrasco, S. (2014). Entre la lloança i el menyspreu: feminitat i lideratge en La leona de Castilla. L’Atalante. Revista d’ Estudis cinematogràfics, (17), 95–101. https://doi.org/10.63700/186

Resum

La pel·lícula La leona de Castilla (Juan de Orduña, 1951) és un exemple singular de la paradoxa representació de l’heroïcitat femenina en el cinema sota el franquisme. La pel·lícula articula un discurs que es debat entre la lloança i el menyspreu davant la figura de la heroïna històrica, figura promoguda i, al mateix temps, temuda pel règim dictatorial. En una època caracteritzada pels retrògrads valors del patriarcat, hem de plantejar-nos el significat d’aquesta figura propagandística en l’entramat ideològic del nacional-catolicisme. L’heroïna històrica suposa un model de dona forta i lluitadora, un model de protagonista fílmica que contrasta ineludiblement amb l’absència real de les dones en la reconstrucció política del país, hem de qüestionar fins a quin punt i en quina mesura aquesta figura va servir de vehicle ideològic dels valors de gènere durant el franquisme.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

BALLESTEROS, Isolina (1999). Mujer y nación en el cine español de posguerra: los años cuarenta. Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, 3, 51-70.

CASTRO DE PAZ, José Luis (2002). Un cinema herido. Los turbios años cuarenta en el cine español (1939-1950). Barcelona: Paidós.

COLAIZZI, Giulia (2006). Género y representación. Madrid: Biblioteca Nueva.

DE LAURETIS, Teresa (1987). Technologies of Gender. Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press.

GÁMEZ FUENTES, María José (2004). Cinematergrafía. La madre en el cine y la literatura de la democracia. Castelló: Universitat Jaume I.

GONZÁLEZ GONZÁLEZ, Luis Mariano (2009). Fascismo, kitsch y cine histórico español (1939-1953). Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.

HERZBERGER, David K. (1995). Narrating the Past: Fiction and Historiography in Postwar Spain. Durkham: Duke University Press.

LABANYI, Jo (2004). Costume, Identity and Spectator Pleasure in Historical Films of the Early Franco Period. En S. MARSH & P. NAIR (eds.), Gender and Spanish Cinema (pp. 33-51). Oxford: Berg.

MARTÍN GAITE, Carmen (1987). Usos amorosos de la postguerra española. Barcelona: Anagrama.

MEDINA DOMÍNGUEZ, Alberto (2000). Teatro de posesión: políticas de la melancolía en la España franquista. Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, 4, 43-70.

NASH, Mary (1996). Pronatalismo y maternidad en la España franquista. En G. BOCK y P. THANE (eds.), Maternidad y políticas de género (pp. 279-307). Madrid: Cátedra.

ROCA I GIRONA, Jordi (1996). De la pureza a la maternidad: la construcción del género femenino en la postguerra española. Madrid: Subdirección General de Museos.

ZECCHI, Barbara (2002). Contradicciones del discurso femenino franquista (El ventanal). En R. MEDINA y B. ZECCHI (eds.), Sexualidad y escritura (1850-2000) (pp. 195-212). Barcelona: Anthropos.