Número 17
Quadern

El fals retorn. Arqueografies de Ascensor para el cadalso

Juan Deltell Pastor
Universitat de València
Biografia
Clara Mejía Vallejo
Universitat de València
Biografia

Publicades 2014-01-01

Paraules clau

  • Arqueografia,
  • enquadrament,
  • set,
  • localització,
  • mirada,
  • geometria,
  • Louis Malle.
  • ...Més
    Menys

Com citar

Deltell Pastor, J., & Mejía Vallejo, C. (2014). El fals retorn. Arqueografies de Ascensor para el cadalso. L’Atalante. Revista d’ Estudis cinematogràfics, (17), 37–45. https://doi.org/10.63700/180

Resum

Les construccions fílmiques, per definicions efímeres, sobreviuen gràcies al fragmentari registre d’aquell que en el seu dia va decidir enquadrar-se. En base a l’anàlisi estrictament visual de les imatges capturades i el seu muntatge, l’article planteja la possibilitat de traçar una possible reconstrucció gràfica dels espais utilitzats durant el rodatge. Les arqueografies resultants d’aquest treball mai podran afirmar-se com a certes per la qual cosa contenen de suposició, però en qualsevol cas hauran de ser coherents amb l’especialitat que les imatges de la pel·lícula mostren, conciliant certes posicions i moviments de càmera amb les evolucions dels personatges. L’article desenvolupa i comenta en particular el traçat arqueogràfic dels escenaris pertanyents a dos escenes de la pel·lícula Ascensor para el cadalso (Ascenseur pour l’échafaud, Louis Malle, 1958).

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

ADELINE, Jules (1887). Vocabulario de términos de Arte. Empresa de la ilustración española y americana. (Originalmente publicado en 1884 con el título Lexique des termes d’art en Paris por A. Quantin Editeur.)

BALÁZS, BELÁ (1948). Le cinéma. Nature et évolution d’un art nouveau. Paris: Payot.

CALEF, Noël (1956). Ascenseur pour l’échafaud. Paris: Libraire Arthème Fayard.

CARRIÈRE, Jean-Claude (1997). La película que no se ve. Barcelona : Ediciones Paidós Ibérica S.A.

GARCÍA, Manuel y MARTÍ, Carlos (2008). La arquitectura del cine. Estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu. Barcelona: Fundación Caja de arquitectos.

GINOUVÈS, René (1971). Archéographie, archéométrie, archéologie. Pour une informatique de l’archéologie gréco-romaine. Revue Archéologique, 1971, 93-126.

GOROSTIZA, Jorge (2007). La profundidad en la pantalla. Arquitectura + cine. Santa Cruz de Tenerife: Colegio Oficial de Arquitectos de Canarias.

MANCINI, Michele y PERRELLA, Giuseppe (1987) Michelangelo Antonioni. Arquitectura de la visión. Catania (Sicilia): Alef – Finmedia Catania

MARTIN, Marcel (1955). Le langage cinématographique. Paris: Les Éditions du Cerf.

PECORI, Franco (1977). Cine, forma y método. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S. A.

PEREC, Georges (1992). La vida instrucciones de uso. Barcelona: Editorial Anagrama, S.A.