Número 17
Quadern

La frontera diluïda. Arquitectures efímeres en el medi cinematogràfic

Pedro Molina-Siles
Universitat Politècnica de València
Biografia
Ángela García Codoñer
Universitat de València
Biografia
Ana Torres Barchino
Universitat de València
Biografia

Publicades 2014-01-01

Paraules clau

  • Efímer,
  • permanència,
  • set,
  • arquitectura,
  • espai,
  • reutilització,
  • estudis cinematogràfics,
  • producció.
  • ...Més
    Menys

Com citar

Molina-Siles, P., García Codoñer, Ángela, & Torres Barchino, A. (2014). La frontera diluïda. Arquitectures efímeres en el medi cinematogràfic. L’Atalante. Revista d’ Estudis cinematogràfics, (17), 6–14. https://doi.org/10.63700/176

Resum

El concepte d’allò efímer és molt ampli. Ho relacionem amb allò breu, perible, fugaç. Però no sempre és així. Allò temporal pot estar associat, en ocasions, a la permanència, a l’estabilitat, a la transformació, a la varietat. Aplicat a l’arquitectura, aquesta pot resultar dinàmica, variable, flexible i, si ho estenem a l’arquitectura que figura en el medi cinematogràfic, apreciem l’existència de sets arquitectònics en els quals allò temporal permet diferenciar-los. Sets que es construeixen per desaparéixer, si bé alguns d’ells es resisteixen a fer-ho al ser reutilitzats moltes vegades; i altres ho fan deixant una sèrie de reaccions que permeten que la seua fugacitat no siga debades. Aquest text estudia eixa diferència, amb allò efímer com a protagonista, no sols a través de les seues arquitectures, sinó també de l’espai, com un element envoltant que configura la realitat cinematogràfica.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

ALBRECHT, Donald (2000). Designing Dreams. Modern Architecture in the Movies. Santa Monica, CA: Hennessey & Ingalls.

BORDWELL, David, STAIGER, Janet y THOMPSON, Kristin (1997). El cine clásico de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960. Barcelona: Paidós Ibérica, S.A.

BUCI-GLUCKSMANN, Christine (2010). Estética de lo efímero. Madrid: Arena Libros.

CARRIÈRE, Jean-Claude (1997). La película que no se ve. Barcelona: Ediciones Paidós.

TÖTEBERG, Michael (2006). Fritz Lang. Madrid: T&B

GOROSTIZA, Jorge (1997). La imagen supuesta. Arquitectos en el cine. Barcelona: Fundación Caja de arquitectos.

HERNANDEZ RUIZ, Javier (1990). Escenarios de la fantasía: el legado de la arquitectura y de las artes plásticas en el cine. Zaragoza: Universidad de Zaragoza.

NEUMANN, Dietrich (ed.) (1999). Film Architecture: Set Designs from Metropolis to Blade Runner. Múnich: Prestel.

ORTIZ, Áurea (1998). La arquitectura en el cine. Lugares para la ficción. Valencia: Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia.

PUENTE, Moisés (2000). Pabellones de exposición. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.

RAMÍREZ, Juan Antonio (1993). La arquitectura en el cine. Hollywood: la Edad de Oro. Madrid: Alianza.

ROMERO ESCRIVÁ, Rebeca (2009). Riis, Capa, Rosenthal. Traducciones cinematográficas de la fotografía. L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos, 8, 124-135.

FORT MIR, Josep M. (1999). Arquitectura breve, ligera, efímera. En S. ROQUETA MATIAS y J. M. FORT MIR (eds.), Arquitectura, art i espai efímer (pp.11-12). Barcelona: Edicions UPC.

SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente (1990). Sombras de Weimar. Contribución a la historia del cine alemán 1918-1933. Madrid: Verdoux.

VIDLER, Anthony (1999). The Explosion of Space: Architecture and the Filmic Imaginary. En D. NEUMANN (ed.), Film Architecture: Set Designs from Metropolis to Blade Runner (pp.13-25). Munich: Prestel.