Cossos virtuals.

Resum

Jean Luc-Godard afirmava al començament de la seua carrera que «per a fer una pel·lícula sols fa falta una pistola i una dona». L’ambigüitat moral de les femmes fatales del cinema negre, la inconstant  lleialtat de las dones en les pel·lícules de Michelangelo Antonioni o l’ansietat que batega en les protagonistes de bona part de l’obra de Chantal Akerman han deixat pas a un model de dona producte de les interseccions que s’estableixen entre la vida i la realitat virtual, entre el cos humà i la seua representació. Des de la Catherine Trammell de Instinto básico (Basic Instinct, Paul Verhoeven) fins la Milla Jovovich d’Ultraviolet (Kurt Wimmer, 2006), la dona cinematogràfica ha experimentat una transició de virtuosisme de les heroïnes del passat a la virtualitat dels cossos modelats per l’últim cinema d’acció.