De la no ficció.

Resum

Més enllà de determinats estilemes narratius de la no ficció en la ficció, el que es planteja -a través d'autors tan diferents (per gènere, època i cultura cinematogràfica) com Winterbotton o Marguerite Duras- és la relació de l'experiència personal amb la manera de donar cos, mitjançant una obra, a aquesta intensitat que la realitat porta de la mà. Si bé s'adopten les maneres d'un film de gènere per a certs documentals i films-document que ens fan accedir a territoris vetllats -ja siga filmant la feina o reconstruint un no lloc com Guantánamo-, quan la notació autobiogràfica s'erigeix en nus organitzador, entrecreuar ficció i no ficció és potser la manera d'expressar el desig d'un cert futur amb materials preexistents.