Número 39
Quadern

Subjectivitats femenines des de la distància. Un examen comparat de tres films de cineastes llatinoamericanes de les dècades del vuitanta i del noranta.

Violeta Sabater
Universidad de Buenos Aires
Biografia

Publicades 2025-01-31

Paraules clau

  • Cine latinoamericano,
  • Documental autobiográfico,
  • Exilio,
  • Identidad,
  • Estudios de género

Com citar

Sabater, V. (2025). Subjectivitats femenines des de la distància. Un examen comparat de tres films de cineastes llatinoamericanes de les dècades del vuitanta i del noranta. L’Atalante. Revista d’ Estudis cinematogràfics, (39), 85–96. https://doi.org/10.63700/1211

Resum

En aquest treball s'analitzaran de manera comparada tres pel·lícules dirigides per cineastes llatinoamericanes de la dècada dels vuitanta i principis del noranta: Fragments d'un diari inacabat (Angelina Vázquez, 1983, Xile), Desembarcaments (un taller de cinema a Buenos Aires) ( Jeanine Meerapfel, 1986-1989, Argentina) i Un mur de silenci (Lita Stantic, 1993, Argentina). Mentre que els dos primers consisteixen en documentals i l'últim es tracta d'una ficció, els tres films aborden diverses situacions d'exili, migració i enunciació del jo en subjectivitats femenines. Aquest lloc enunciatiu habilita discursos i fissures sobre la identitat, que es constitueix des del que és múltiple, i es defineix en major o menor mesura en termes de gènere (gender) a través de la posada en pràctica de relacions intersubjectives entre els personatges protagonics (les directores o els seus alteregos) i altres persones significatives dins de la narració. A l'escrit s'analitzaran els diferents graus de reflexivitat presents als films, la presència autoral de les cineastes i les formes que adquireix el distanciament en la seva concepció geogràfica, subjectiva i narrativa.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

  1. Braidotti, R. (2000). Sujetos nómades. Corporización y diferencia sexual en la teoría feminista contemporánea. Buenos Aires: Paidós.
  2. Cuarterolo, A. (2011). La memoria en tres tiempos. Revisiones de la última dictadura en la ficción industrializada de los inicios de la democracia (1983-1989). En A. Lusnich y P. Piedras (eds.), Una historia del cine político y social en Argentina. Formas, estilos y registros (1969-2009) (pp. 339-363). Buenos Aires: Nueva Librería.
  3. Donoso Pinto, C. (2018). Estrategias del desexilio: la marca de los objetos en la construcción de un relato común. Estudios Avanzados, 28, 34-55. Recuperado de https://repositorio.uchile.cl/handle/2250/152676
  4. Eseverri. M., Peña, F. (2013). Lita Stantic. El cine es automóvil y poema. Buenos Aires: Eudeba.
  5. Fernández Bravo, A., Garramuño, F., Sosnowski, S. (eds.) (2003). Sujetos en tránsito: (in)migración, exilio y diáspora en la cultura latinoamericana. Madrid/Buenos Aires: Alianza.
  6. Lusnich, A. (2011). Pasado y presente de los estudios comparados sobre cine latinoamericano. Comunicación y medios, 24, 25-42. Recuperado de https://comunicacionymedios.uchile.cl/index.php/RCM/article/view/19892
  7. Margulis, P. (2017). Volver a filmar: un abordaje del «documental del retorno» a través del caso de Desembarcos (un taller de cine en Buenos Aires) de Jeanine Meerapfel. Fotocinema, 15, 261-282. https://doi.org/10.24310/Fotocinema.2017.v0i15.3517
  8. Mayer, S. (2011). Cambiar el mundo, film a film. En S. Mayer y E. Oroz (eds.), Lo personal es político: feminismo y documental (pp. 12-46). Pamplona: Instituto Navarro de las Artes Audiovisuales y la Cinematografía.
  9. Mulvey, L. (1975). Visual Pleasure and Narrative Cinema. Screen, 16(3), 6-18. https://doi.org/10.1093/screen/16.3.6
  10. Mouesca, J. (1988). Plano secuencia de la memoria de Chile. Veinticinco años de cine chileno (1960-1985). Madrid: Ediciones del Litoral.
  11. Nichols, B. (1997). La representación de la realidad. Barcelona: Paidós.
  12. Piedras, P. (2014). El cine documental en primera persona. Buenos Aires: Paidós.
  13. Piedras, P. (2016). Lo transnacional como expresión de cuestionamientos identitarios en los documentales de Edgardo Cozarinsky y Alberto Yaccelini. En R. Lefere y N. Lie (eds.), Nuevas perspectivas sobre la trasnacionalidad del cine hispánico (pp. 104-118). Leiden/Boston: Brill Radopi.
  14. Pick, Z. M. (1987). Chilean Cinema in Exile (1973-1986). The Notion of Exile: A Field of Investigation and Its Conceptual Framework. Framework, 34, 39-57. Recuperado de https://www.jstor.org/stable/44111135
  15. Pinto, I. (2012). Lo incompleto. Desajuste y fractura en dos diarios fílmicos del exilio chileno. En W. Bongers (ed.), Prismas del cine latinoamericano (pp. 216-232). Santiago de Chile: Cuarto Propio.
  16. Ramírez Soto, E. y Donoso Pinto, C. (ed.) (2016). Nomadías. El cine de Marilú Mallet, Valeria Sarmiento y Angelina Vázquez. Santiago de Chile: Metales Pesados.
  17. Ramírez Soto, E. (2014). Journeys of Desexilio: the bridge between the past and the present. Rethinking History: The Journal of Theory and Practice, 18(3), 438-451. http://dx.doi.org/10.1080/13642529.2014.898421
  18. Renov, M. (2004). The Subject of Documentary. Minneapolis: University of Minnesota Press.