Jesús Franco: el gènere com a dissidència.

Resum

L'obra de Jesús Franco es vehicula a camí entre l'industrial i l'autoria, entre la producció genèrica i la modernitat cinematogràfica. Partint d'esquemes del cinema de gènere, Franco construeix el seu discurs autoral. Es tracta d'una lúcida posada en abisme, en la qual amb cada pel·lícula es reprenen aspectes d'obres anteriors alhora que es perfilen els de les posteriors. Una autoreferencialitat consistent en el reciclatge d'històries, subgèneres, escenes i actors que dóna com a resultat un joc còmplice entre el realitzador i el seu públic, cosa que ha possibilitat que, a la vegada que la seva figura es veia abocada a la marginalitat dins de la indústria i els cercles cinèfils, s'anés constituint en figura clau del cinema europeu de gènere i cineasta de culte.