L'ego erecte: auto-representacions en l'era d'Internet.

Resum

Fins a fa ben poc, la reflexió pública sobre la nostra pròpia personalitat o el nostre propi cos utilitzant mitjans artístics com l'escriptura, la fotografia o el cinema, estava reservat als artistes (o a persones adinerades que els pogueren contractar). En canvi, l'aparició i difusió d'Internet al llarg dels noranta, l'aparició de la primera càmera fotogràfica digital en 1994 i la proliferació de càmeres de vídeo i de diversos dispositius inserits en ordinadors ha popularitzat tremendament l'autoretrat i ha acabat convertint les nostres habitacions, no en estudis d'artistes, sinó en autèntics platós cinematogràfics. Al mateix temps, els murs de les nostres habitacions, abans plens de fotos de guapos actors i exuberants cantants, han sigut ara substituïts pels murs de les nostres xarxes socials on nosaltres som les estrelles. Si l'aparició de la fotografia va permetre la construcció del jo burgés, de la seua intimitat, la seua llar, les seues vacances, la seua família i els seus conceptes de gènere, sembla que la seua dissolució a través de la fotografia digital va a anar acompanyada de la dissolució d'aquests mateixos conceptes: la intimitat com a espai públic, el gènere com a mascarada, i la família com un grup global i d'interessos.